Article publicat a la revista L'Apagafocs, numero 3. Abril 2009.
(darrera actualització març del 2024)
Per Carles Savalls (i Marc Ferrer)
La incorporació de la dona als cossos de bombers, al nostre país, és un fenomen molt recent i que sembla que està arrencant a poc a poc.
(darrera actualització març del 2024)
Per Carles Savalls (i Marc Ferrer)
La incorporació de la dona als cossos de bombers, al nostre país, és un fenomen molt recent i que sembla que està arrencant a poc a poc.
A principis de gener de 1939, durant la Guerra Civil, l'Ajuntament de Barcelona va estudiar la possibilitat d'incorporar dones en el cos de Bombers per tal de suplir la manca d'homes, que havien estat mobilitzats per anar al front. Però el 26 de gener de 1939 l'exèrcit feixista ocupa Barcelona i aquesta idea queda enterrada. És la primera vegada en la història del nostre país que s'associa que les dones puguin fer de bomberes.
L'any 1976, es va crear el Cos de Bombers Voluntaris de la Pobla de Segur i Comarca, i en van formar part dues dones, concretament l’arquitecte tècnica Josepa Moré i l’ATS Carme Coll. Posteriorment i, per diverses raons, es van desvincular del Cos de la Pobla de Segur.
Les primeres pioneres a Catalunya les localitzem a Gelida, a començaments de la dècada dels 80. En aquesta localitat de l’Alt Penedès existia un parc de bombers voluntaris que havia nascut com a resultat de la dinàmica de voluntariat impulsada per Josep Lluís Fernández i Jaume Ruy, entre d’altres. Tres dones van integrar-se al planter de Gelida de manera simultània; Joana Vilarroig, Montse Nebot i Manoli Ocaña. Quan aquesta instal·lació s’integrà a la xarxa de parcs del naixent Cos de Bombers de la Generalitat, van ser nomenades oficialment voluntàries de la secció activa el 23 de juliol de 1984. Vilarroig i Nebot van continuar lligades al Cos, fent unes altres tasques. La primera, jubilada pocs mesos enrere, va passar a fer d’operadora del control central de la Brigada de Barcelona, i, més tard, de la Regió Metropolitana Sud. Nebot es va integrar al magatzem general de Martorell mentre que Ocaña es va desvincular totalment del Cos.
Altres voluntàries van seguir l’estel de les 3 primeres dones de Gelida. El parc de bombers voluntaris de Castellar del Vallès, creat al 1985, va tenir 4 bomberes en la seva primera promoció, la d’aquell mateix any, d’un total de 14 persones nomenades. Es tractava de Gris Mojal, Rosa i Antònia Fité i Rosa Maria Torras.
Però no va ser fins al 1989 que hi va accedir la primera dona com a funcionària en el Cos de Bombers de la Generalitat. Es tractava de l’arquitecta Cecília Egea, que ja havia iniciat la seva tasca a la Direcció General com a tècnica de Prevenció al 1982. Creat oficialment el Cos de Bombers de la Generalitat al 1986, com col·lectiu de treballadors amb estatus propi, Egea hi acabà entrant 3 anys després mitjançant una oposició. A les seves funcions de guàrdia a la sala central dels Bombers a Cerdanyola del Vallès, Egea afegeix en el seu currículum altres tasques a la Direcció General, com ara la de comprovació de projectes i inspecció d’edificis per verificar el compliment de les normatives i la de suport i gestió dels mitjans aeris. Ha estat cap de l’Àrea d’Avaluació, des d’on va treballar en els sistemes procedimentals, i col·laborant amb el Servei Tècnic, ha participat en la redacció de projectes i visites d’obres. L'any 2018 Egea es va jubilar.
Posteriorment, l’arquitecta Anna Martín va accedir al Cos, com a tècnica, al gener de 1994. Al juliol del mateix any ja va entrar en la roda dels caps de guàrdia de la Brigada de Tarragona. Per tant, va ser la primera dona a fer guàrdies en una Regió. Ja al 98, el conseller de Governació Xavier Pomés va impulsar la integració de tots els tècnics de la Direcció General en l’estructura del Cos. Aquesta mesura va implicar les arquitectes tècniques Carlota Dicenta i Elisabet Justribó que, superat un curs de 200 hores, van començar a fer guàrdies a la sala central de Bellaterra, anomenada aleshores Cicoc. Justribó, posteriorment, va passar a fer guàrdies a la Brigada de Tarragona. L’aparelladora Mercè López també va ser absorbida pel Cos al 98. Al 2000 va entrar a la roda de caps de guàrdia de Lleida. Dos anys més tard, era la primera dona a ser nomenada responsable d’una Àrea Bàsica d’Emergències; en el seu cas, la del Vallès Oriental. D’aquesta manera, va passar a fer guàrdies a la Brigada de Barcelona. I al 2004, va ser designada cap de la Regió d’Emergències de Lleida, càrrec que va ocupar fins a març de 2008. Va ser la primera, i fins ara l’única dona a ocupar el càrrec de responsable d’una Regió.
Durant la dècada de 1990, la Direcció General ja havia contractat dones com a auxiliars forestals. El parc de Terrassa, per exemple, en va tenir les primeres l’estiu de 1996: Mariona Casals, Eva García i Sílvia Gibert, el mateix estiu a Valls, trobem a Mònica Martínez Gabarró. Però és al 1998 que s’enceta un nou període quant a l’ingrés de la dona al Cos: aquell any, accediren les 2 primeres després d’haver superat un concurs oposició específic per a l’accés a l’escala bàsica. Es tractava de Gemma Milián (que també havia fet d’auxiliar forestal) i de Glòria Sorigué. Des d’aleshores, en cada nova convocatòria hi ha hagut presència de dones. En la de 2006, en van entrar de cop 5. I la darrera, la del 2008 van entrar 3: Herminia C. Cabrejas, Genciana Meneses i Eva Riera. El procés sembla del tot iniciat, de manera que la Direcció General va fer un canvi de xip, introduint un nou element a tenir en compte en totes les obres que s’estan fent a la xarxa de parcs del Cos; tant les de construcció d’edificis nous com en les de reforma dels parcs ja existents: és l’habilitació d’espais específics per a la dona, con ara habitacions, vestidors, lavabos i dutxes propis. El primer parc a disposar d’aquestes noves instal·lacions va ser el de Vilanova i la Geltrú, l’any 2001. Posteriorment, es van afegir a la llista els parcs de Banyoles, Sant Feliu de Llobregat, la Seu d’Urgell, Santa Coloma de Gramenet i Montblanc, per aquest ordre. El llistat no acaba aquí; només inclou els pioners en aquesta iniciativa.
I mentre l’accés de la dona continua de forma lenta però sense aturades, s’engega un altre procés: el de l’ascens i la promoció de bomberes dins l’estructura del Cos. Per exemple, el GRAE ha incorporat les primeres bomberes professionals; Rocío Sánchez i Emma Roca, mentre que el GRAF ja disposava pràcticament des dels seus inicis amb dues dones més, Marta Miralles i Etel Arilla. Al 2005, Olga Lanau esdevenia la primera dona a exercir el càrrec de directora general de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments. I al 2011, la inspectora Anna Martín era nomenada subdirectora general operativa del cos de Bombers de la Generalitat, sent la primera dona en arribar a la màxima comandància operativa del cos per primer cop. Pel que fa a bomberes voluntàries, Tània Penas, era escollida Cap de Parc del parc de Camprodon l'any 2017, sent la primera dona en tenir aquest càrrec.
Malgrat això, les xifres continuen indicant un llarg camí a recórrer quant a l’accés de la dona al Cos. Segons dades de la Generalitat de Catalunya, al 2006, la dona representava tan sols l’1% del planter de bombers al nostre país. Aquell mateix any, el 8% del Cos d’Agents Rurals eren dones i en els Mossos d’Esquadra elles representaven el 20%. La major presència de dones, segons les mateixes dades, es donava en l’administració de justícia, 77%, en l’àmbit docent, 73% i en el sanitari, 72%.
El 2009 el Cos de Bombers de la Generalitat té 2.588 voluntaris, dels quals només 194 són dones (el 7%), de les quals, de la secció activa, tan sols n’hi ha 53. I pel que fa als funcionaris, hores d’ara n’hi ha 2.519 dels quals únicament 24 són dones (el 0,95%): 10 bomberes, 9 bomberes de primera, 1 inspectora i 4 sots-inspectores. Pel que fa al personal contractat per a les campanyes forestals d'estiu, una vintena de dones van treballar d'AOF (Ajudant d'Ofici Forestal).
En els Bombers de Barcelona, l'any 1986 van entrar 6 dones ATS, sent les primeres dones que van formar part del Cos, tot i que només feien tasques sanitàries i no d'extinció d'incendis. La primera dona bombera va entrar el 2007, sent Míriam Galisteo que feia història, en ser la primera i única bombera en 142 anys del Cos de Bombers de Barcelona. Dos anys més tard, Gemma Mallofré, esdevenia la segona dona del Cos. L'any 2019 Clara Latorre aconseguia ser la primera cap de guàrdia dels Bombers de la ciutat, la primera dona en una posició de responsabilitat operativa.
Aquest article es va actualitzar per primera vegada deu anys després de la seva publicació. I en els Bombers de la Generalitat de Catalunya, les dades de 2019 reporten que en el cos de funcionaris només hi ha 42 dones, enfront més de 2.360 homes, un miserable 1,7%. Aquestes dones fan la seva feina a la Sala Central de Bombers, als serveis centrals del Cos, a parc, al GRAF i al GRAE. En total són 2 inspectores, 4 subinspectores, 28 bomberes de primera i 7 de l’escala bàsica.
A principis de 2019, de les prop de més 550 persones que conformen el SPEIS de l'Ajuntament de Barcelona, només 7 són dones bomberes, una xifra ridícula que no arriba ni a l'1%. Pel que fa a bomberes voluntàries, hi ha 154, d'un total de 2.320. Cal dir que una d'elles, és cap de parc, Tània Penas. En total a Catalunya, doncs d'uns 5.250 bombers, només 205 són bomberes, un trist 4%.
Cinc anys després, trobem que en els Bombers de la Generalitat, el 2024 hi ha 161 bomberes, de les quals, 87 bomberes voluntàries (ja no hi ha cap cap de parc), 26 bomberes de l'escala bàsica, 36 bomberes de primera, 3 caporales, 8 sotsinspectores, 1 inspectora. Un 2% del total.
Aquest increment s'ha degut en part a les campanyes publicitàries institucionals amb l’objectiu de fomentar-ne la participació de dones, a partir de l'any 2021. En la convocatòria d'accés al cos de Bombers de la Generalitat, d'aquell 2021, 422 dones s'havien inscrit, sent la xifra més alta mai assolida, i que posteriorment s'ha anat superant. Finalment van entrar 11 dones i 239 homes.
En la convocatòria de gener de 2023, han entrat 96 dones i 144 homes. A l'abril del 2024 faran el curs a l'ISPC. Aquest fet es deu a que, per primera vegada hi ha hagut una reserva del 40% de places per a dones. La reserva de places per a dones és una de les mesures de feminització del Departament d’Interior, amb l’objectiu de fomentar la paritat i comptar amb un cos que representi la societat a la qual serveix.
* Carles Savalls i Ortiz és històriador i periodista, treballa a l’Oficina de Premsa dels Bombers de la Generalitat de Catalunya.
* Marc Ferrer i Murillo és històriador i bomber voluntari, treballa al CECAT (Protecció Civil)
