Patrons dels bombers i altres homenatges

El 8 de març, segons el santoral, és Sant Joan de Déu. Els bombers catalans el tenen com a patró i en celebren la diada. Sant Joan de Déu va ser un religiós portuguès, de nom, Joao Cidade Duarte nascut a l’any 1495, que primer va ser militar i després de diverses aventures es va establir a Granada com a venedor de llibres. El 1539 escoltant un sermó de Sant Joan d’Àvila va decidir renunciar al seu estil de vida, i viure de la mendicitat, fet que el va portar a ser considerat un boig i tancat a l'Hospital Reial de Granada. En sortir va prometre dedicar la seva vida al servei dels pobres, malalts i necessitats del món. A partir de la seva obra crearà un orde religiós que prendrà el nom d'Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu.

Entre els fets més notables de la seva vida, es diu que el 3 de juny del 1549 es va originar un incendi a l’Hospital Reial de Granada, i que ell en va treure els malalts enmig del foc sense que les flames el cremessin. Va morir el 8 de març del 1550, als 55 anys, a Granada, víctima d'una pulmonia que havia contret quan es va llançar al riu Genil per salvar un jove que hi havia caigut. El 1690 va ser canonitzat com a Sant Joan de Déu, pel Papa Alexandre VIII, i se’l representa amb un nen agafat a coll.

L’associació amb el seu esperit abnegat i sacrificat el va convertir en patró, des de 1886 d’hospitals i malalts, i des de 1930, patró dels infermers.

Però quin és l'origen de la seva celebració com a patró dels bombers?

L’any 1945 van ser els bombers de Sabadell, els primers de l'Estat Espanyol que van celebrar Sant Joan de Déu com a patró. Va ser a iniciativa del tinent alcalde de la ciutat Pau Maria Llonch Gambús, el qual va rebre el suport de l'arquitecte municipal i cap dels Bombers, Joaquim Manich Comerma i del cap de parc, Ramon Coll Olmos. El fet de voler relacionar a Sant Joan de Déu amb els bombers, va ser pel fet de llançar-se a les flames per salvar els malalts de l'Hospital de Granada, com hem dit anteriorment.

Després d'aquesta iniciativa, quatre anys més tard, el 1949, els germans de l’Ordre Hospitalària Sant Joan de Déu, Auspicio Ochoa i Rafael Maria Saucedo, de l'asil de Sant Rafel de Madrid i l'Asil Hospital de Sant Joan de Déu de Barcelona, respectivament, van mantenir converses amb els caps dels bombers de Madrid i Barcelona per plantejar la conveniència de nomenar oficialment Sant Joan de Déu com a patró de tots els bombers espanyols. Tots dos es van adreçar per escrit als cossos de bombers de l'Estat i progressivament aquests van anar celebrant el patró. Així a Catalunya, Olot i Manresa ho va començar a celebrar el 1950, Vic i Mataró ho van fer el 1951, Puigcerdà el 1953, etc.

Tot i així, encara faltava l'oficialitat. El desembre de 1952 va aparèixer a la revista ¡Alarma! dels Bombers de Barcelona, una carta al Director, preguntant qui era el patró dels bombers, ja que segons el remitent, per alguns era Sant Jordi i per d’altres Sant Joan de Déu. La resposta de la redacció va ser: “nuestra jefatura tiene actualmente en estudio la designación de un Patrón para nuestro cuerpo de Bomberos”.

El cap dels bombers de Barcelona, Josep Maria Jordan Poyatos juntament amb els germans Auspicio Ochoa, Rafael Maria Saucedo, i Angel Maria Ramírez Bayona de l’Ordre Hospitalària Sant Joan de Déu, novament van escriure a diferents cossos de bombers, i amb l’ajuda del mateix Hospital Sant Joan de Déu, van redactar una petició conjunta perquè es considerés a Sant Joan de Déu com a patró dels bombers i la van enviar al govern espanyol.

El 26 de juny, el ministeri de la Governació, va acceptar tal proposta i el 2 de juliol de 1953, va ser publicat en el BOE, nº183, considerar a Sant Joan de Déu, com a patró dels bombers, i fer el 8 de març la seva festivitat. L'any 1954 ja es va popularitzar i cada 8 de març els bombers celebraven grans actes, que normalment consistien en una missa, dinar de germanor, visites culturals, activitats esportives, entrega de medalles, etc.

A Andorra els seus apagafocs també celebren Sant Joan de Déu, en canvi a la Val d'Aran, els pompiers veneren Santa Bàrbara com a patrona, igual que els bombers de les comarques de la Catalunya Nord. A França i Itàlia també tenen com a patrona Santa Bàrbara, una màrtir del segle III que va ser decapitada pel seu propi pare quan va descobrir que era cristiana. Després de matar-la, quan tornava cap a casa, li va caure un llamp al damunt i el seu cos va quedar reduït a cendres. L'associació amb el llamp que va matar el seu pare va fer que fos invocada com a protectora contra els llamps i el foc. La seva festivitat és el 4 de desembre. A part dels bombers, també la veneren els miners. Sovint se la representa amb un llamp.

A Espanya, hi ha algun cos de bombers que celebra Sant Llorenç com el seu patró, com també ho fan alguns cossos de bombers d'Amèrica llatina, com Guatemala. Sant Llorenç fou un dels set diaques de Roma, ciutat en què fou martiritzat cremat viu en una graella l'any 258. Per aquest fet, Sant Llorenç és l'advocat del foc i dels oficis que treballen amb el foc com els forners, terrissers o vidriers, per tal de demanar-li protecció davant els incendis. També se l'invoca per tal de demanar protecció contra els incendis als boscos i la seva festivitat és el 10 d'agost. Cal dir que a molts països llatinoamericans, a part del patró, també celebren el seu Día del Bombero, que normalment coincideix amb la fundació del cos més antic del país.

Bombers d’altres països tenen altres patrons. Així, a Portugal, malgrat que Sant Joan de Déu era portuguès, veneren São Marçal [de Limoges] (Sant Marcial), que va ser el primer bisbe de Llemotges, a França, al segle I. Segons la tradició, Sant Marcial va ressuscitar alguns morts i per això és venerat com a protector de la vida. La seva festivitat es celebra el 30 de juny.

Els bombers alemanys, suïssos i austríacs i de l’Europa central en general, així com els del continent americà i els australians, tenen com a patró Saint Florian o San Florián [de Lorsc] (Sant Florià). La llegenda diu que va extingir un incendi només amb una galleda d'aigua, i per això se’l representa sempre amb una galleda plena. Va morir torturat pels romans el 4 de maig de l’any 304 i és aquest dia quan se’l recorda.

A Brasil els bombers militars no tenen com a patró un sant, sinó que veneren a l'emperador Pere II, emperador del Brasil entre 1831 i 1891, i fundador del cos de bombers el 2 de juliol de 1854, data en la qual se'l recorda.

Però, a més de tots aquests patrons, des de l’any 1999 també es celebra el 4 de maig com el Dia Internacional del Bomber, en record de cinc bombers australians que van morir en un foc forestal el 2 de desembre del 1998. Un dels seus companys, J. J. Edmondson, va proposar que es celebrés un dia internacional dels bombers, en record de tots els bombers morts en acte de servei, i es va triar el dia de Sant Florià. El seu símbol és un llaç meitat vermell, meitat blau. El 4 de maig, alguns el celebren com el Dia Internacional del Bomber Forestal.

I també hi ha molts països del món, i especialment els llatinoamericans, que tenen l’1 de desembre com a Día Mundial del Bombero Voluntario, data en què l’any 1982 es va crear al Japó la Federation of World Volunteer Firefighters Associations (FWVFA). A casa nostra, entre el 1995 i el 2010, organitzada per l'Associació de Bombers Voluntaris de Catalunya (ASBOVOCA), es van celebrar anualment uns aplecs en què els bombers i les seves famílies compartien un dia d’esplai i convivència.

Als Estats Units, els bombers celebren el 17 de març, dia de Sant Patrici (Saint Patrick), amb desfilades i un munt d’actes. Sant Patrici és el patró d’Irlanda i quan molts irlandesos van emigrar als Estats Units, van continuar amb la tradició de la festa. Igualment els apagafocs ianquis tenen un emotiu record cada 11 de setembre, en record dels 343 bombers morts als atemptats del World Trade Center l’any 2001.

Finalment, cal dir que a Catalunya, especialment els bombers de la Generalitat, recordem cada 21 de juliol els cinc bombers morts el 2009 a l'incendi forestal d'Horta de Sant Joan com un dels dies més tràgics de la nostra història recent.